La medina andalusina de Lleida en el segle XI: Identitat i societat

Lleida's Andalusian medina in the 11th century: Identity and society

  • Jesús Brufal i Sucarrat Universitat de Lleida
Keywords: Muslim city, Identity and Society, Urban elite, Discourse on power, Muslim Lleida, Ciutat musulmana, identitat i societat, Discurs del poder, Elit urbana

Abstract

In Al-Andalus cities were first the centre of Emirate public power, befo-re becoming the heart of Caliphate authority. Starting in the city of Llei-da, this text analyses how from the eighth to the eleventh century, these urban areas evolved and consolida-ted as representatives of power. Simi-larly, these areas capitalised on the districts or cora through a network of cities and fortresses that afforded them internal cohesion. At the same time, an urban society based on common elements of identity and an ideological discourse related to the Ummayad dynasty gained structure and vigour. These “urban dwellers” represent a part of Andalusian socie-ty: Hispano-Visigothic in origin, they assumed the cultural hegemony of Islam, while coexisting with the new political-social context.

La ciutat a Alandalús és l’espai hege-mònic del poder públic emiral i po-steriorment califal. Partint de la ciutat de Lleida, analitzem la evolució des del segle VIII fins al segle XI de la consolidació dels espais urbans com a representants del poder. Talment, aquests, capitalitzen els districtes o cores, mitjançant una xarxa de ciutats i fortificacions que li donen cohesió interna. Paral•lelament, es vertebra i s’envigoritza una societat urbana par-tint d’elements comuns d’identitat i d’un discurs ideològic afí a la dinastia Omeia. La “gent de la ciutat” repre-senten una part de la societat andalu-sina, d’arrels hispano-visigodes, i alhora, assumeixen l’hegemo-nia cultural de l’Islam, tot convivint en la nova realitat político-social.

Published
2013-06-30
Section
Dossier