El relat històric sobre la Mediterrània: entre la ciència i la geopolítica

The historical narrative on the Mediterranean: between science and geopolitics

Abstract

Historiographic trends are often a reflection of current changes and preoccupations in the international system. In this sense, the study of the Mediterranean is not an exception, but in contrast to other regional specializations, it has not fit neatly into more global historiographic categories. Nevertheless, the narrative of the Mediterranean past has undergone a gradual renewal and a significant reception in the societies of the region. The present article focuses on three successive “Mediterraneans”—those of Fernand Braudel, Peregrine Horden and Nicholas Purcell, and David Abulafia—which have been able to modify previous perceptions. Through this change a path has been opened to a human history of the Mediterranean that, although it has continued to show the nonexistence of a secular clash of civilizations, does not sufficiently incorporate the role of state boundaries in the evolution of the region, nor of external perceptions in the awakening of the unity of the sea.

Les tendències historiogràfiques són sovint reflexe de canvis i preocupacions existents en el sistema internacional. En aquest sentit, l’estudi de la Mediterrània no és una excepció, però a diferencia d’altres especialitzacions regionals, aquesta no ha trobat un encaix en les categories més globals de la historiografia. Amb tot, el relat sobre el passat mediterrani ha conegut una renovació gradual i una important recepció en les societats de la conca. El present article es fixa en tres “mediterrànies” successives –la de Fernand Braudel, la de Peregrine Horden and Nicholas Purcell i la de David Abulafia‐ que han aconseguit modificar les percepcions prexistents. Per mitjà d’aquesta evolució s’obre pas una història humana de la Mediterrània que, si bé ha continuat demostrant la inexistència d’un xoc de civilitzacions secular, no incorpora suficientment el rol de les demarcacions estatals en l’evolució regional, ni el de les percepcions externes en la presa de consciència de la unitat del mar.